Tot allò que passà ahir se n'ha anat amb s'aire sa lluna pàl.lida no brilla i ses estrelles tampoc no gaire i és que intent no recordar perquè només pretenc refer es meu camí fou tot just com un riu que no trobà on desembocar no acabà d'arribar anyor tant aquells anys i aquells instants sa vida me pass ai jo no vull estimar més jo te coneixiai ara me deman, me deman "qui ets?"aquells pensaments me volen torturari jo no sé com els hi he d'escapar, o no!I sospit que aquells dies foren en va i no van deixar més que records i entrenyors i qui sap...si alguna llàgrima viva i mil imatges, un cos nu,me manca coratge per poder dur aquest mal viure sense tu...nimfa de l'amor que em vas embruixar com una ondina en mig de la mar es teu veri es nodreix des sol que ens despertava a trenc de l'alba malva que creix en es meu jardí per a tu tan baladíf lors que es van emmusteint descansa ja sa meva ànima mansa oblida fins demà...
2 comentarios:
soy tu primer comentario¡¡¡¡¡
seguro k sto no te lo sperabas jeje spero no ser la ultima k te comente....... bonita cancion aunke no entiendo nada has derrotado ya al troyano?? jajaj un beso xao
Wooow XD
es meu blog triunfa mes jejeje y prest surtiras tu en ell amb ses fotos des dijous antes de ke et piresis y xcert si no en dius de ke no en posi alguna les posare totas
wenu adew wapa
milbss!
Publicar un comentario